Després de la inspecció del recte mitjançant la introducció d'un dit (tacte rectal), el metge introdueix el sigmoidoscopi (tub de metall o plàstic), ajustat a una petita càmera, i insufla aire a l'interior de l'intestí per separar-ne les parets. El sigmoidoscopi s'introdueix lentament cap amunt, realitzant moviments d'uns quants centímetres, i, posteriorment, es va retirant mentre s'inspecciona amb detall la superfície mucosa a la recerca d'alteracions, com ara una inflamació,
pòlips o
tumors. Quan es troben lesions sospitoses, s'obtenen mostres per fer-ne un estudi
microscòpic. Els pòlips s'extirpen amb unes nanses de filferro i electrocoagulació (polipectomia). En ocasions, resulta difícil inspeccionar el recte amb el sigmoidoscopi. En aquests casos, es recorre a un rectoscopi, més curt, que s'utilitza després d'extreure el sigmoidoscopi. El rectoscopi té només uns quants centímetres de longitud i permet visualitzar més adequadament els últims trams de l'intestí gros (recte).