Es denomina sigmoidoscòpia a l'exploració de la part final de l'intestí realitzada mitjançant un dispositiu òptic especial. Encara que l'exploració pot ser indispensable, és una prova que els pacients consideren incòmoda. En general, no és dolorosa, però sí que produeix algunes molèsties semblants al còlic intestinal. Això és conseqüència de la insuflació d'aire a l'interior de l'intestí, que es realitza per tal de dilatar-lo i poder veure'l amb claredat.

Després de la inspecció del recte mitjançant la introducció d'un dit (tacte rectal), el metge introdueix el sigmoidoscopi (tub de metall o plàstic), ajustat a una petita càmera, i insufla aire a l'interior de l'intestí per separar-ne les parets. El sigmoidoscopi s'introdueix lentament cap amunt, realitzant moviments d'uns quants centímetres, i, posteriorment, es va retirant mentre s'inspecciona amb detall la superfície mucosa a la recerca d'alteracions, com ara una inflamació, pòlips o tumors. Quan es troben lesions sospitoses, s'obtenen mostres per fer-ne un estudi microscòpic. Els pòlips s'extirpen amb unes nanses de filferro i electrocoagulació (polipectomia). En ocasions, resulta difícil inspeccionar el recte amb el sigmoidoscopi. En aquests casos, es recorre a un rectoscopi, més curt, que s'utilitza després d'extreure el sigmoidoscopi. El rectoscopi té només uns quants centímetres de longitud i permet visualitzar més adequadament els últims trams de l'intestí gros (recte).

La prova no requereix anestèsia, excepcionalment dura més de 10-15 minuts i es duu a terme en règim ambulatori. El pacient pot anar-se'n de l'hospital immediatament després de la sigmoidoscòpia.

Dr. Erik Fangel Poulsen especialista en obstetrícia i ginecologia
Dr. John Pillinger metge general

Dr. Julio Mayol Martínez especialista en cirurgia general i de l'aparell digestiu